diumenge, maig 16, 2010

Bananenrepublik


Bona cara al mal temps. Per fi sembla que el Govern ha decidit fer alguna cosa. Sí, sí, ja sé que tard i malament, però més val això que seguir negant la crisi. Ara espero que el funcionariat (en el que em toca incloure-m'hi, encara que no d'esperit) es comporti raonablement i no faci més soroll de l'indispensable per que quedi clar que encara ara, si volguéssim, podríem paralitzar l'estat (que no el país).

Fa temps que vaig deixar de llegir sistemàticament els diaris, per aburrits, previsibles i sobretot per lents i limitats. Però aquests dies reconec que he estat més o menys atent a les barbaritats que plovien abundantment d'una i altra banda. No patiu que no és la meva intenció fer un anàlisi econòmic de la situació, per que d'economia, més enllà de la domèstica (i encara), no hi entenc ni un borrall. El que pertoca als artistes (i mentre no es demostri el contrari els compositors encara ho som) és proposar sol·lucions imaginatives. Som-hi doncs:

De tots els problemes que ens venen al damunt, més els que ja arrosseguem, em sembla que l'únic que té fàcil sol·lució és el de la confiança amb les institucions exteriors que ens han de seguir deixant els calers a baix cost.

El món de l'estudi de l'economia, que té recursos per a tot, també en té per quan et trobes amb un problema sobre la mala imatge del teu producte. Imagineu-vos que tenim un producte per vendre. El producte en sí no és gran cosa, més aviat és força mediocre. Però millorar-lo és pràcticament impossible, per que equival a canviar la mentalitat de tota la gent que treballa a la nostra fàbrica. Pots baixar a la planta de muntatge i dir-los als treballadors que tot i que aquest mes els has baixat el sou, ells han de treballar més i millor per tal que la productivitat pugi i en un futur llunyà els seus fills tornin a poder sommiar amb la caseta i l'hortet. Si això no funciona, hauràs de millorar la imatge sense millorar la qüalitat del producte; com?

Doncs molt senzill, canviant-li'n el nom. Que és dificil? Sí, ja ho sé, la gent agafa cert apreci a fer associacions entre un nom i una cosa, però això és purament cultural. No us heu fixat que telefònica està intentant canviar el nom pel de Moviestar? Doncs bé, aquí podríem fer el mateix i canviar el nom del país, que és el que no genera confiança.

Sobre el nou nom que podriem posar al país n'hauriem de parlar molt, pero jo m'inclinaria per posar-hi alguna cosa que el relacionés amb alemanya, com si fós un nou Land, de manera que un inversor posem japonès cregués que espanya és tant sols una extensió del país germà. No em direu que això no l'inspiraria certa tranquil·litat! Sobre si el nom hauria de ser das Bananenland o no, ja en parlaríem.

3 comentaris:

A la/es 19:54 , Anonymous Josep Enric Rubio ha dit...

"Bananenland" és apropiat. La idea del canvi de marca sembla prou assenyada. Proposaria també "Sonnenland" o "Sangrialand". I, per no desentonar amb les modes, el nom final seria el resultat d'una votació per sms tipus OT en la qual estan convidats a participar tots els exciutadans de l'estat.
M'alegre de tenir de nou notícies del teu blog. Veig que estàs per Stuttgart, en un lloc idílic, en el qual sembla impossible no inspirar-se. Em fas molta enveja. En els temps que corren, és u privilegi gaudir d'un lloc com aquest, destinat a la contemplació -i a l'acció creativa que se'n deriva. Tornem al nostre tema de sempre.
Dissortadament no em van arribar les teues gravacions, però espere poder scoltar algun dia alguna obra teua. Potser en directe, en una estrena; potser a Alemanya... El mes vinent torne cap a Freiburg, per parofitar les vacances treballant. I contemplant.
Sobre l'entrada anterior: ja em pensaré la meua resposta.

 
A la/es 22:13 , Blogger Joan Arnau Pàmies ha dit...

Josep, he rigut molt amb aquest post. D'on has tret la foto? L'has fet tu el muntatge? És genial.

Així que estàs a Schloss Solitude? Me n'alegro. Espero que tot et vagi bé!

 
A la/es 19:49 , Anonymous josep Sanz ha dit...

Josep Enric, gràcies per les teves paraules! Tens raó amb que et dec encara una grabació, la veritat és que quan te les vaig prometre em vaig despistar una mica i més tard vaig pensar, com de costum, que millor seria esperar a tenir alguna cosa més interessant. A finals de maig es fa fer una obra meva (antiga, ja té dos o tres anys) al festival de Sueca, però no hi vaig poder anar i em va agafar en uns dies de tanta feina que ni tant sols ho vaig anunciar al bloc. La propera segurament serà a Madrid, cap al febrer, i si queda bé ja te'n faré arribar una grabació.
Referent a l'inspiració, cada cop estic més convençut que no depèn del paisatge exterior, si no de l'interior. Ho dic per que aquests dies, tot i que estic al mig del bosc en un estudi tranquil i silenciós, sóc incapaç d'escriure res. Espero trobar la sortida no massa tard!

Joan Arnau, me n'alegro de saber de tu! Si les coses no es torçen potser ens veiem a Darmstadt, tot i que al final jo només hi aniré un parell de dies, i això si puc. La foto l'he trobat per internet, com pots comprendre no malgastaré ni un segon per fer aquest tipus de coses! Encara ets a Boston? Com et va per allà?

Una abraçada a tots dos,

 

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici